La otra madre
Amas de cría, economía emocional y mediaciones en la casa de Estefanía de Requesens (siglo XVI)
DOI:
https://doi.org/10.25365/adv.2026.11.10265Keywords:
Wet nurses, Estefanía de Requesens, 16th-century Spain, Lactation, delegated breastfeeding, emotional economy, mediation, noble household, women's letters, motherhood, grandmother authorityAbstract
Abstract: This article argues that noble childcare in the sixteenth century cannot be understood if wet nurses are framed solely as hired labour or economic exchange. Drawing on the intimate correspondence of Estefanía de Requesens to her mother Hipólita Roís de Liori (1530–1540), it shows that delegated breastfeeding operated as a key form of emotional mediation within a female-run micropolitics of the household. Crucially, the grandmother appears not as a distant adviser but as a legitimising sovereignty of care. The article proposes a shift from an assistential history of wet nursing to a relational history of affect, in which domestic love become constitutive for the survival and honour of the noble household.
Keywords: wet nurses; delegated breastfeeding; emotional economy; mediation; noble household; women's letters; motherhood; grandmother authority
Resumen: Este texto sostiene que la crianza nobiliaria en el siglo XVI no puede comprenderse si se reduce el ama de cría a "servicio". A partir del epistolario íntimo de Estefanía de Requesens dirigido a su madre Hipólita Roís de Liori (1530–1540), se argumenta que la lactancia delegada funcionó como una mediación emocional decisiva dentro de una política doméstica femenina. El texto demuestra, además, que la abuela es una soberanía legitimadora del cuidado. En conjunto, se propone desplazar la historiografía desde una historia asistencial de nodrizas hacia una historia relacional del afecto, en la que madre, ama y abuela articulan el amor doméstico indispensable para la supervivencia y el honor familiar.
Palabras clave: amas de cría; lactancia delegada; economía emocional; mediación; casa nobiliaria; epistolario femenino; maternidad; autoridad de la abuela
References
Aichinger, Wolfram, “¿Lo que más temían las mujeres? Partos mortales y embarazos de riesgo en palacio y en casas de pobres (Siglo de Oro con incursiones contemporáneas)”, Avisos de Viena, 6, 2024.
Aichinger, Wolfram y Grohsebner, S., Childbirth in Early Modern Spain, Wien, Praesens Verlag, 2025.
Aichinger, Wolfram y Plunger, Walburga, “Grandmother, Birth Assistant, Godmother. Grandparents and Newborns in a Spanish Mountain Village (Pedro Bernardo, Ávila, 1850–1861)”, Memoria y Civilización, 28-1, 2025, pp. 211–240.
Ahumada Batlle, Eulàlia de (ed.), Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefenia de Requesens, Valencia, Universitat de Valencia, 2003.
Barclay, Katie, Caritas: Neighbourly Love and the Early Modern Self, Oxford University Press, 2021.
Colbert Cairns, Emily y Romero-Díaz, Nieves (coords.), Early Modern Maternities in the Iberian Atlantic, Amsterdam, Amsterdam University Press, 2024.
Devesa, Francesc, Cartes i salut al segle XVI: Hipòlita Rois de Liori i Estefanía de Requesens, Valencia, Publicacions de la Universitat de Valencia, 2024.
Espina Jerez, Blanca, Matrona, nodriza y curandera: Historia invisibilizada de los cuidados femeninos. Desde Al-Ándalus hasta finales de la Edad Moderna: Investigación en Historia de la Enfermería, Tesis doctoral, Universidad de Alicante, 2023.
Fernández Chaves, M., “Amas, esclavas y libertad en Sevilla, 1512–1600”, Obradoiro de Historia Moderna, n.º 32, 2025, pp. 1–25.
García, Sonia, Medina, Silvia y Suarez, Carmen (eds.), Nacimientos bajo control. El parto en las edades moderna y contemporánea, Oviedo, Trea, 2014.
Guisado, Maite (ed.), Cartes íntimes d'una dama catalana del s. XVI: epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós, Barcelona, Sal. Edicions de les dones, 1987.
Hirel-Wouts, Sophie y Thieulin-Pardo, Hélène (coords.), La leche polifónica: estudios sobre las nodrizas en la península ibérica (siglos XIII-XVI), Madrid, Ediciones de La Ergástula, 2021.
Klapisch-Zuber, C., “Parents de sang, parents de lait : la mise en nourrice à Florence (1300–1530)”, Annales de Démographie Historique, 1983/1984, pp. 33–64.
León Vegas, Milagros, “Entre la venalidad y el servicio asistencial: el oficio de ama de cría en la sociedad de la Edad Moderna (Antequera, siglos XVI–XVIII)”, en Trama. Los trabajos de las mujeres en la Andalucía Moderna, 2024.
Méndez, Josefina, “Nodrizas y tratados de pediatría en el Madrid del Setecientos”, Cuadernos de Historia Moderna, XIV, 2015, pp. 107–133.
Méndez Vázquez, Josefina (coord.), Maternidad, familia y trabajo: De la invisibilidad histórica de las mujeres a la igualdad contemporánea, Ávila, Fundación Sánchez Albornoz, 2008.
Pérez Toribio, Montserrat, “Maternal Bodies and Fertile Letters: The Politics of Motherhood Networking in Estefania de Requesens’ Correspondence”, en Early Modern Maternities in the Iberian Atlantic, 2024.
Rey Castelao, Ofelia, El vuelo corto. Mujeres y migraciones en la Edad Moderna, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 2021.
Rodríguez Blanco, Cynthia, Tras los pasos de la afectividad: maternidad e infancia en Palencia a finales del Antiguo Régimen, Tesis doctoral, Universidad de Valladolid, 2023.
Rodríguez García, Rita, “Nodrizas y amas de cría. Más allá de la lactancia mercenaria”, Dilemata, 25, 2017, pp. 37–54.
Usunáriz Garayoa, Jesús María, “De la melancolía a la locura: embarazo, parto y posparto (España y el mundo hispánico, siglos XVI–XVII)”, Asclepio: Revista de historia de la medicina y de la ciencia, 74-1, 2022.
Usunáriz Garayoa, Jesús María, “La percepción del parto en los siglos XVI y XVII: peligros, milagros y comadres”, en Íd. y Javier Ruiz Astiz (eds.), La mujer y los universos femeninos en las fuentes documentales de la Edad Moderna, Madrid, Dykinson, 2023, pp. 273–295.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2026 Mariela Fargas Peñarrocha

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© Open Access, CC BY 4.0


